Salvador Puig Antich va ser executat el 2 de març de 1974, ara fa cinquanta anys.Amb l''ajusticiament culminava un procés judicial que va ser una gran farsa i on es va negar a Puig Antich el més elemental dret de defensa. La manipulació del cas va arribar fins al punt que la justícia militar va permetre a la policia franquista alterar el contingut del sumari fent desaparèixer documents, proves de càrrec que exculpaven l''acusat.Aquesta és una de les colpidores revelacions que el periodista Jordi Panyella fa després de furgar en el sumari original i entrevistar- se amb desenes de testimonis directes dels fets, alguns dels quals han acceptat parlar per primer cop en aquest llibre trencant un silenci de dècades.Aquestes noves i irrefutables proves obliguen a enlairar un clam contra la injustícia i a demanar la reobertura del procés, denegada dues vegades pel Tribunal Suprem d''Espanya, i fan de "Salvador Puig Antich, cas obert" un llibre moralment necessari per a la cultura democràtica del país.
Em dic Pat Millet i Tusell, porto amb orgull i dignitat el cognom dels meus pares, Fèlix Millet i Maristany i Montserrat Tusell i Coll. Em van parir al cel, entre núvols dolcíssims de vida regalada, i ara, a l'ocàs dels meus dies, lluito perquè no m'enterrin en un forat de l'infern. Més que pujar escales, les he baixat totes, des de la lluminositat del pis de dalt fins a la llòbrega penombra que s'amaga rere l'últim esglaó. He conegut la mel de l'abundància i la decrepitud de la misèria, i si avui ho puc explicar és només gràcies a l'ajuda de la bona gent i a l'amor immerescut que m'han regalat les meves dues filles. Si elles m'han sabut perdonar, vosaltres també podreu arribar a fer-ho.Pat Millet va morir a la primavera del 2019 deixant enllestit aquest llibre. Unes vivències marcades pels excessos, les males companyies i les fatalitats que ella rememora sense estalviar detalls, de manera que el lector podrà entreveure la veritable cara d'una família i una classe social, modèliques de portes enfora però carregades d'hipocresia de portes endins. Al final, els pecatsde la Pat van quedar empetitits per l'escàndol majúscul del Palau de la Música.
Que un periodista de la premsa escrita, redactor des de fa més de trenta anys, de cop i volta es posi a escriure amb imatges, fent fotografies, només pot voler dir dues coses: o que s'ha tornat boig o que el món s'ha capgirat tant que ni es reconeix.Jordi Panyella (Barcelona, 1966) encara continua escrivint al diari El Punt Avui, com sempre, però el món ha canviat radicalment. I sobretot la seva ciutat, arran del brutal impacte de la crisi de la Covid-19. Barcelona 2020 desgrana a través d'un relat teixit amb imatges captades durant el confinament de dos mesos el dia a dia de la ciutat, aquesta meravellosa ciutat, els carrers i la gent, en una primavera única, buida de vida, plena de por i espant, lluites i esperances. És la crònica visual d'un esdeveniment històric que marcarà tota una generació. És un relat únic, carregat d'emocions, el testimoni gràfic d'uns dies irrepetibles.
The fact that a journalist of the written press, an editor for more than thirty years, suddenly starts writing with pictures, taking photos, can only mean two things: either he is gone mad or the world has been so reversed that it is not recognizable anymore.Jordi Panyella (Barcelona, 1966) is still writing in the newspaper El Punt Avui, as he always has, but the world has now changed radically. And specially in his city, following the brutal impact of the crisis of the Covid-19. Through a story woven with images taken during two months of confinement, Barcelona 2020 unfolds the every day life in the city, this wonderful city, its streets and its people during a unique spring, empty of life, full of fear and horror, struggles and hope.It is the visual chronicle of a historic event that will determine a whole generation. It is a unique story, full of emotions, the graphic testimony of unrepeatable days.
Que un periodista de la prensa escrita, redactor desde hace más de treinta años, de repente se ponga a escribir con imágenes, haciendo fotografías, sólo puede querer decir dos cosas: o que se ha vuelto loco o que el mundo se ha puesto tan de patas arriba que ni se reconoce.Jordi Panyella (Barcelona, 1966) aún continúa escribiendo en el diario El Punt Avui, como siempre, pero el mundo ha cambiado radicalmente. Y sobre todo su ciudad, a raíz del brutal impacto de la crisis de la Covid-19.Barcelona 2020 desgrana a través de un relato tejido con imágenes captadas durante el confinamiento de dos meses el día a día de la ciudad, esta maravillosa ciudad, las calles y la gente, en una primavera única, vacía de vida, llena de miedo y pavor, luchas y esperanzas.Es la crónica visual de un acontecimiento histórico que marcará a toda una generación. Es un relato único, cargado de emociones, el testimonio gráfico de unos días irrepetibles.
Per què corren els presos? és una història de llibertat, perquè córrer és el símbol primer d'una persona lliure, però és també el relat d'una desesperació, perquè no hi ha res més terrible que estar tancat entre reixes.El periodista Jordi Panyella explica amb detall i implicació la història de dotze homes empresonats a Quatre Camins que van traspassar els murs del centre penitenciari per preparar-se per disputar la Marató de Barcelona del 2017.L'entrenament va portar els reclusos a enfrontar-se als seus límits, a unes fronteres emocionals i físiques que no havien cregut mai que podrien superar. Es van convèncer que un dia podien guanyar.
Crònica de la persecució judicial al moviment independentista«Venen a fer-te un escorcoll, t''ho buiden tot i et diuen que ja trobaran alguna cosa. D''això se''n diu causa general.»Segons el recompte minuciós de Jordi Panyella, són 2.562 les persones represaliades per l''Estat espanyol, amb investigacions policials i judicials de tota mena, víctimes de la persecució administrativa, econòmica i política per la seva participació en el moviment independentista de Catalunya. Si hi afegim les 1.066 persones bastonejades l''1 d''octubre de 2017, pugen fins a 3.628.Al darrere dels números freds hi ha el retrat d''un moviment polític tan complex com agosarat i multitudinari, però també un calidoscopi d''històries personals, amb noms i cognoms, que Jordi Panyella ha reconstruït: històries de coratge i determinació, de conviccions fermes i antigues, massa sovint relats on la por hi apareix en primera persona.Perquè quan la repressió actua de forma indiscriminada, organitzada en una «causa general» que tot ho arrana, ho fa amb l''únic propòsit d''inocular el verí de la por per desmobilitzar l''adversari polític, per convertir la dissidència en pols de silenci.«Volen atemorir una generació sencera.»